Estils de la comunicació interpersonal
Existeixen tres estils bàsics de comunicació diferenciats per l’actitud que revelen cap a l’interlocutor: passiu, assertiu i agressiu. El que distingeix a cadascun d’aquests estils és el seu grau de respecte a les altres persones i a un mateix.
Estil Passiu. És aquell estil de comunicació propi de persones que
no defensen els seus interessos i eviten mostrar els seus sentiments o pensaments, per temor a ser rebutjats, incompresos o a ofendre a altres persones. Infravaloren les seves pròpies opinions i necessitats i donen un valor superior a les dels altres.
no defensen els seus interessos i eviten mostrar els seus sentiments o pensaments, per temor a ser rebutjats, incompresos o a ofendre a altres persones. Infravaloren les seves pròpies opinions i necessitats i donen un valor superior a les dels altres.
En l’estil passiu:
• Els drets propis no s’exerceixen, no s’expressen per temor a perdre l’acceptació de l’altre, encara que es percebin com a tal.
• Els drets dels altres es respecten, però sense saber posar-los limitis.
• Les emocions negatives no s’expressen, o s’expressen en forma coberta.
• El que la persona vol, no ho demana, o ho demana en manera indirecta.
• Les crítiques es viuen com un atac personal, i sovint s’acompanyen per sentiments de culpabilitat.
• Els afalacs s’accepten amb dificultat.
Estil Agressiu. Aquest estil de comunicació se situa en un plànol oposat a la passivitat, caracteritzant-se per la sobrevaloració de les opinions i sentiments personals, obviant o fins i tot menyspreant la dels altres. Exemples típics d’aquest tipus de conducta són l’amenaça, l’acusació i la baralla.
En l’estil agressiu:
• S’exerceixen els drets propis.
• No es respecten els sentiments i els drets aliens.
• La persona s’expressa en forma impositiva.
• Les emocions negatives es relacionen amb els altres: responsabilitzant-los/culpabilitzant-los.
• El que la persona vol, ho exigeix.
• Les crítiques es viuen com un atac personal, i és probable que no s’admetin.
• Els afalacs es poden viure amb suspicàcia.
Estil Assertiu. És aquell estil de comunicació obert a les opinions alienes. Part del respecte cap als altres i cap a un mateix, acceptant que la postura dels altres no té per què coincidir amb la pròpia, i evitant els conflictes sense per això deixar d’expressar el que es vol de forma directa, oberta i honesta.
Una persona té una conducta assertiva quan defensa els seus propis interessos, s’expressa lliurement i té consideració als altres.
L’assertivitat és una actitud intermèdia entre una actitud passiva o inhibida i altra actitud agressiva enfront d’altres persones; a més de reflectir-se en el llenguatge parlat es manifesta en el llenguatge no verbal (mirada, postura corporal, posats o gestos del cos, expressió facial, volum de veu, entonació etc.).
La conducta no verbal és també molt important i pot donar suport o llevar valor a la conducta verbal. Per tant es necessita que estigui en harmonia amb el contingut verbal del missatge assertiu.
A l’estil assertiu:
S’exerceixen els drets propis i es respecten els sentiments i drets aliens.
La persona s’expressa en forma honesta i directa.
El sentiments negatius s’expressen a través del “missatge jo”: la persona es responsabilitza dels seus sentiments.
La persona demana obertament el que vol sense obligar als altres que l’hi ofereixin.
Les crítiques es viuen com una opinió de l’altre que no posen en dubte la persona d’un.
Els afalacs s’accepten.
Sovint es parla d’un quart estil comunicatiu, el passiu-agressiu. Consisteix a evitar el conflicte mitjançant la discreció, evitant les situacions que puguin resultar-li incòmodes o enfrontar-li als altres amb excuses, falsos oblits o retards entre altres mitjans. Així no assumeix la necessitat de fer valer les seves propis drets (passivitat), encara que tampoc es mostra receptiu cap als de l’altre part (agressivitat).
Entradas
No hay comentarios:
Publicar un comentario